Versió per a imprimir

La Diputació inicia l'exhumació de la fossa 100 de Paterna on jauen les restes de 25 víctimes franquistes

  • Els familiars dels represaliats organitzen un acte homenatge en el cementeri de Paterna, previ a l'excavació que s'inicia este dilluns
  • El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, va participar dissabte en l'acte com a representant de la corporació, que subvenciona el projecte
Imagen
04/11/2019

Les 14 famílies implicades en l'associació de la fossa 100 del cementeri de Paterna han volgut homenatjar les 25 víctimes del franquisme les restes de les quals s'esperen exhumar en les pròximes setmanes. Els familiars dels represaliats van compartir el dissabte este acte amb el diputat provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, representant de la corporació que subvenciona íntegrament este projecte d'exhumació i identificació genètica que tracta de recuperar i dignificar la memòria d'estes persones. També va estar present en l'homenatge l'alcalde d'Oliva, David González.

 

El projecte de la Diputació de València per a la fossa 100 de Paterna comença este dilluns, 4 de novembre, els treballs d'excavació per a extraure les restes d'estos 25 represaliats, que podrien trobar-se en una saca que es va inhumar el 2 de novembre de 1939, segons els estudis de l'historiador valencià Vicent Gabarda, nou col·laborador de l'àrea de Memòria Històrica de la corporació provincial.

 

Estes persones, en la seua immensa majoria agricultors de Gandia, Oliva Piles, Xàtiva, Xeresa i Xeraco, van ser afusellades el 2 de novembre de 1939, i les seues restes es compten entre els 2.200 republicans assassinats pel règim franquista enterrats en fosses comunes del cementeri de Paterna, segons els estudis dels historiadors.

 

La presidenta de l'associació Fossa 100 de Paterna, Teresa Llopis, explica que “aqueix mateix dia es va afusellar a 28 persones, encara que tres dels cossos, pertanyents a veïns de Gandia, van anar previsiblement traslladats el mateix dia a nínxols individuals del cementeri”. La representant dels familiars agraix a la Diputació la seua implicació en el procés d'exhumació, identificació i posterior inhumació de les restes d'els represaliats del conflicte nacional.

 

Una àrea específica

 

La memòria històrica va passar a ser en la passada legislatura una àrea de gestió amb entitat pròpia en la Diputació. El diputat responsable, Ramiro Rivera, s’ha fet càrrec recentment d'un departament que té per objectiu recuperar la dignitat de les 3.000 persones afusellades per la seua ideologia política a la província de València, durant i després del conflicte nacional. En aqueixa línia ha subvencionat l'excavació de més de 10 fosses en els últims 3 anys, amb les restes de 747 víctimes en procés d'identificació en laboratoris de Madrid i València.

 

En paraules de Rivera, “les institucions públiques tenen la responsabilitat d'ajudar a estos col·lectius de familiars; es tracta fonamentalment de persones majors que no poden esperar molt de temps per a recuperar les restes dels seus sers estimats després de molts anys intentant-lo sense èxit”.

 

En este full de ruta de la Diputació en matèria de memòria històrica, l'àrea que dirigeix Ramiro Rivera, i que compta amb la col·laboració de referents com l'investigador Vicent Gabarda i el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica a València, Matías Alonso, té previst avançar les ajudes a les associacions de familiars per a evitar que posen diners de les seues butxaques en els projectes d'exhumació i identificació.

 

Unes altres de les novetats en la gestió del departament són la petició als ajuntaments que incorporen en les memòries dels projectes la fase d'inhumació de les restes trobades i identificades, i una línia d'inversió específica per a arquitectura de la Guerra Civil.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet